Cristòfor significa "el que carrega o portador de Crist"
Sant Cristòfor, popularíssim gigantón que antany podia veure's amb la seva barba i el seu bastó a totes les portes de les ciutats: era creença comuna que n'hi havia prou amb mirar la seva imatge perquè el viatger es veiés lliure de tot perill durant aquell dia. Avui que se sol viatjar amb cotxe, els automobilistes pietosos porten una medalla de san Cristòfor al costat del volant.
Sant Cristòfor, popularíssim gigantón que antany podia veure's amb la seva barba i el seu bastó a totes les portes de les ciutats: era creença comuna que n'hi havia prou amb mirar la seva imatge perquè el viatger es veiés lliure de tot perill durant aquell dia. Avui que se sol viatjar amb cotxe, els automobilistes pietosos porten una medalla de san Cristòfor al costat del volant.
Qui era?
Amb la història a la mà poc pot dir-se'n d'ell, a tot estirar que potser un màrtir d'Àsia Menor a qui ja es retia culte el segle v. El seu nom grec, «el portador de Crist», és enigmàtic, i s'aparella amb una de les llegendes més belles i significatives de tota la tradició cristiana. Ens el pinten com un home molt ben plantat d'estatura colossal, amb gran força física, i tan orgullós que no es conformava amb servir a amos que no fossin dignes d'ell.
Cristòfor va servir primer a un rei, aparent senyor de la terra, a qui Cristòfor va veure tremolant un dia quan el van esmentar al dimoni.
Cristofor llavors va decidir posar-se al servei del diable, verdader príncep d'aquest món, i va buscar un bruixot que l'hi presentarà. Però al camí el bruixot va passar al costat d'una creu, i tremolant la va evitar. Cristòfor li preguntà llavors si ell li temia a les creus, i contestà el bruixot que no, que li temia a qui havia mort en la creu, Jesucrist. Cristòfor li preguntà llavors si el dimoni temia també a Crist, i el bruixot li va contestar que el diable tremola a la sola menció d'una creu on va morir ell tal Jesucrist.
Qui podrà ser aquest rar personatge tan poderós fins i tot després de morir? Es llança als camins en la seva cerca i acaba per jugar-se al costat del gual d'un riu per on passen incomptables viatgers que ell porta fins a l'altra vora a canvi d'unes monedes. Ningú no li dóna raó de l'home mort en la creu que terroritza el Diable.
Fins que un dia creua el corrent carregat amb un insignificant nen a qui no es molesta a preguntar; què sabrà aquella fràgil criatura? A meitat del riu el seu pes es fa insuportable i només a costa d'enormes esforços aconsegueix arribar a la vora: Cristòfor en portava a coll més que l'univers sencer, al mateix Déu que el va crear i va redimir. Per fi havia trobat Aquél a qui buscava.
--Qui ets, nen, que em pesaves tant que semblava que transportava el món sencer?--Tens raó, li va dir el Nen. Peso més que el món sencer, ja que sóc el creador del món. Jo sóc Crist. Em buscaves i m'has trobat. Des d'ara et diràs Cristòfor, el portador de Crist. A qualsevol que ajudis a passar el riu, m'ajuts a mi.
Cristòfor va ser batejat a Antioquia. Es va dirigir sense demora a predicar a Licia i a Samos. Allà va ser empresonat pel rei Dagon, que estava a les ordres de l'emperador Decio. Va resistir als afalacs de Dagon perquè es retractés. Dagon li va enviar dos cortesanes, Niceta i Aquilina, per seduir-lo. Però van ser guanyades per Cristòfor i van morir màrtirs. Després de diversos intents de tortura, va ordenar degollar-lo. Segons Gualterio de Espira, la nació Síria i el mateix Dagon es van convertir a Crist.
San Cristòfor és un Sant molt popular, i poetes moderns, com García Lorca i Antonio Machado, l'han cantat amb estrofes inspirades. La seva efígie, sempre colossal i gegantina, decora moltes catedrals, com la de Toledo, i ens inspira a tots protecció i confiança.
Els seus admiradors, per simbolitzar la seva fortalesa, el seu amor a Crist i l'excel·lència de les seves virtuts, li van representar de gran corpulència, amb Jesús sobre les espatlles i amb un arbre ple de fulles per bastó.
Això ha donat lloc a les llegendes amb què s'ha enfosquit la seva vida. Se li considera patró dels transportistes i automobilistes.
Cristòfor va servir primer a un rei, aparent senyor de la terra, a qui Cristòfor va veure tremolant un dia quan el van esmentar al dimoni.
Cristofor llavors va decidir posar-se al servei del diable, verdader príncep d'aquest món, i va buscar un bruixot que l'hi presentarà. Però al camí el bruixot va passar al costat d'una creu, i tremolant la va evitar. Cristòfor li preguntà llavors si ell li temia a les creus, i contestà el bruixot que no, que li temia a qui havia mort en la creu, Jesucrist. Cristòfor li preguntà llavors si el dimoni temia també a Crist, i el bruixot li va contestar que el diable tremola a la sola menció d'una creu on va morir ell tal Jesucrist.
Qui podrà ser aquest rar personatge tan poderós fins i tot després de morir? Es llança als camins en la seva cerca i acaba per jugar-se al costat del gual d'un riu per on passen incomptables viatgers que ell porta fins a l'altra vora a canvi d'unes monedes. Ningú no li dóna raó de l'home mort en la creu que terroritza el Diable.
Fins que un dia creua el corrent carregat amb un insignificant nen a qui no es molesta a preguntar; què sabrà aquella fràgil criatura? A meitat del riu el seu pes es fa insuportable i només a costa d'enormes esforços aconsegueix arribar a la vora: Cristòfor en portava a coll més que l'univers sencer, al mateix Déu que el va crear i va redimir. Per fi havia trobat Aquél a qui buscava.
--Qui ets, nen, que em pesaves tant que semblava que transportava el món sencer?--Tens raó, li va dir el Nen. Peso més que el món sencer, ja que sóc el creador del món. Jo sóc Crist. Em buscaves i m'has trobat. Des d'ara et diràs Cristòfor, el portador de Crist. A qualsevol que ajudis a passar el riu, m'ajuts a mi.
Cristòfor va ser batejat a Antioquia. Es va dirigir sense demora a predicar a Licia i a Samos. Allà va ser empresonat pel rei Dagon, que estava a les ordres de l'emperador Decio. Va resistir als afalacs de Dagon perquè es retractés. Dagon li va enviar dos cortesanes, Niceta i Aquilina, per seduir-lo. Però van ser guanyades per Cristòfor i van morir màrtirs. Després de diversos intents de tortura, va ordenar degollar-lo. Segons Gualterio de Espira, la nació Síria i el mateix Dagon es van convertir a Crist.
San Cristòfor és un Sant molt popular, i poetes moderns, com García Lorca i Antonio Machado, l'han cantat amb estrofes inspirades. La seva efígie, sempre colossal i gegantina, decora moltes catedrals, com la de Toledo, i ens inspira a tots protecció i confiança.
Els seus admiradors, per simbolitzar la seva fortalesa, el seu amor a Crist i l'excel·lència de les seves virtuts, li van representar de gran corpulència, amb Jesús sobre les espatlles i amb un arbre ple de fulles per bastó.
Això ha donat lloc a les llegendes amb què s'ha enfosquit la seva vida. Se li considera patró dels transportistes i automobilistes.